La part més interessant i desconeguda per la meva part ha estat la diferenciació entre Indústries Culturals i Indústries Creatives a l’hora de parlar del sistema de comunicacions, és a dir, el context de l’estructura.
Les Indústries Culturals tenen un origen marxista i fan referència a tots els àmbits de la cultura, concretament el cinema, els mitjans de comunicació tradicionals, la música i la literatura. Aquesta cultura es mercantilitza, de manera que es converteix una indústria des de la Revolució Industrial. L’objectiu principal és guanyar diners.
Amb motiu d’aquest concepte, a Gran Bretanya, per a impulsar la seva economia a principis del segle XXI va néixer el terme de Indústries Creatives. Aquestes afegeixen a la definició anterior les TIC i qualsevol activitat creativa, ja sigui de moda, software, videojocs, art, etc. El resultat final és que per una banda es devaluen qüestions de protecció tradicionals però s’enforteixen temes com els dret d’autor, patents, etc.
És interessant, per tant, englobar altres àmbits de la cultura en la pròpia definició de la cultura i com aquesta influencia en el sistema. Des de les universitats, cada cop, s’estudia l’estructura des d’aquesta perspectiva, per ser més innovadora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario