Dotzena sessió: Entrevista a Carles Prats

Ja que avui anem a entrevistar el presentador de Telenotícies migdia Carles Prats, el meu grup i jo no assistirem a classe.

Onzena sessió: Països llunyans però propers

Aquesta classe ha estat diferent a les classes teòriques de la majoria de dies. Avui ha vingut Andreea Mogos, professora de la Universitat Babes-Bolyai, ha fer una xerrada sobre la història dels mitjans de comunicació a Rumania. Si bé és un país que culturalment queda llunyà al nostre, podem trobar força semblances en la trajectòria periodística, ja que el país ex-soviètic ha patit també una dictadura per part de Nicolae Ceauşescu que va acabar el 22 de desembre de 1989 amb la seva fugida de Bucarest i la seva posterior execució per un tribunal militar tres dies després.


Durant el règim comunista del dictador, que va durar des del 1944 fins el 1989, la televisió estatal rumana estava completament controlada per l'únic partit que hi havia (en anglès Romanian Communist Party). Aquesta televisió va començar a emetre al 1955. A partir d'aleshores va veure una retallada d'horari en el que s'emitia, fins a només 2 hores diàries entre el 1985 i el 1989.


Pel que fa als mitjans escrits passava exactament el mateix. Només es mostrava una part de la història. Els periodistes es limitaven a fer propaganda del partit. Però amb la mort de Ceauşescu, els diaris van viure una certa llibertat, incloent la paraula "free" en els seus títols. Al 1992 hi havia fins a 1205 diaris, degut a la necessitat de la gent d'estar informada. Un parell d'exemples d'aquests diaris són Cotidianul i Eveniment zilei, que encara es publica a l'actualitat.


Aquest període, que segons la ponent podem anomenar de transició, és precedit per la "Mediamorphosis", on els mitjans a Rumania esdevenen més estructurats. Apareixen cadenes privades com ProTV, que oferia un canvi pel que fa a la televisió estatal i mostra un aspecte més colorit i modern de la televisió. Això es reflecteix amb estrelles televisives com la presentadora Andreea Esca (estrelles televisives que també surgeixen al nostre país) o realitys de gran audiència com The Voice o Masterchef, ambdós emesos també a Espanya.


De la mateixa manera que a Espanya, el periodisme a Rumania està vivint un moment de crisis, amb l'eliminació de gran nombre de diaris (fins a 400 més o menys a l'actualitat), retallades de salaris, etc. Internet també ha canviat la manera d'informar; tal com diu Cristian Tudor Popescu "el periodisme s'ha distanciat de la televisió i ha esdevingut més proper a Internet i el ciutadà ja pot ser periodista".


És evident que existeixen similituds entre ambddós sistemes. Tant Espanya com Rumania són democràcies joves on la no censura ha exclatat a finals del segle XX i encara sembla que el concepte no s'ha interioritzat en totes les esferes de la societat.


A partir d'algunes preguntes podem reflexionar alguns aspectes. El que va néixer als anys 90 com una revolució televisiva a Rumania, ProTV, també va succeir a Espanya amb l'aparició de Telecinco i Antena 3, fins convertir-se aquests en els monstres televisius A3Media i Mediaset España. Si bé la censura va desaparèixer en gran part després de la dictadura, veiem que la manera en què s'escullen els càrrecs a Televisió Espanyola afavoreix en gran part al partit que comanda.

També cal destacar que el fet que la línia divisòria entre un periodista professional i un internauta que penja notícies a la xarxa és cada cop més fina ha portat a qüestionar la qualitat de la informació. La dictadura de la urgència ha fet minvar gèneres d'aprofundiment com el reportatge i la quanitat importa més ara que la qualitat.

En últim lloc, m'agradaria preguntar-li a la Andreea si a Rumania també es fusionen cadenes fins a convertir-se en grans empreses que imposen la seva ideologia i si la televisió estatal segueix estan enormement controlada pel Govern, com passava amb el règim comunista de Ceauşescu.

Desena sessió: segona part, Prisa

Prisa (anys 70) neix com a Grup Santillana al 1958. És una empresa molt important en el seus temps com a editora de manuals de text. Degut a la bona relació de l’editor i el ministre d’educació, Santillana es va saber adoptar a un canvi de llei en els manuals, així que Santillana tenia els manuals adaptats

Qui recolza Prisa?

·      Els seus fundadors als anys 70 eren liberals, amb l’esperit de crear un diari diferent amb l'arribada de la democràcia. A partir d'aleshores El País, el diari més important de Prisa va començar a buscar accionistes i el 1976 ja tenia 1000 accionistes individuals. Els seus fundadors originals no eren pas d’esquerres, els seus mitjans posteriorment sí. En el gran grup d’accionistes, marxen els que no entenen la ideologia del nou diari El País.

Per què la banca recolza prisa?

1.     És un grup molt rendible fins a finals dels 80.

2.     Van apostar per una tecnologia de futur (Canal +, com a França).

3.     Sogecable (branca audiovisual, ara Prisa tv) semblava no tenir competència. La banca va tenir molt en compta la proximitat política de Prisa amb Psoe, que va governar uns 15 anys des dels ’80.

Etapes:

1.     1976-1983: llançament i consolidació El País

2.     1984-2007: expansió multimèdia à amb fracassos com Radio Elpaís. Expansió internacional à la meitat venut a 2012 fora. Tenen bona part de Le Monde.

a.    Compra radio SER al 1984.

b.    1989 neix cANAL +

c.     93: Compra Antena 3 radio

d.    96: Compra As

e.    2005: llancen cuatro i abandonen la televisió de pagament.

3.     2008-2011: crisi i desinversió

Què tenen?

·      Editorial Santillana, Prisa Noticias, Prisa Radio, Prisa TV

Ingressos: del 99 al 2005 el que més diners els dóna és la premsa i quan comencen amb la TV, és el que els dona mes diners.

Propietat: dels 1000 accionistes inicials, entre cuals Jesús Polanco, director de Santillana, va comprant fins al 99 té el 85% de les accions. Al 2010 venen un paquet i te el 30%. Ara té el 34% i la resta correspon una part a borsa i la resta d’inversions a altres bancs, com UBS, un banc suís.

El deute amb els bancs: al 2008, 5.135 milions d’euros. Ara deu 3.100. Causes?

·      Entre 1990 i 200:

o   La televisió és molt cara de llençar.

o   Aposta fortament per les grans Majors (cine)

·     

Entre 200 i 2009:

o   Fusió Via Digital i recompra de Sogecable. Uns 1.000 M d’euros

La crisi no va ser pas el causant de la caiguda de Prisa, sinó la gota que va colmar el vas.

·      

     Competència

o   Altres ofertes de pagament

o   Arribada de tdt en obert

o   Pèrdua de drets del futbol (Imagina/Mediapro)

·      Paral·lelisme polític

o   Pèrdua de bones relacions amb el PSOE

o   Arribada del PP al govern.

·      Crisi financera

o   Deute excessiu i impossible d’afrontar

Estratègies per a sortir del pou:

·      Intentar la televisió en obert (Cuatro s'ha venut a Mediaset)

·      Venda d’actius i cerca de nous socis

o   43% de digital +

o   25% de santillana

o   100% de cuatro

·      Tancament: Localia, CNN +

·      

      Una altra tècnica utilitzada és externalitzar.

Ens quedarem sense grup Prisa? No. Imaginem Espanya sense El País, Ser, Digital +. És un grup prou gran perquè no es deixi caure.

Desena sessió. Primera part: els groups locals

En la primera part d’aquesta sessió ens hem centrat en els grups locals que existeixen a Catalunya. Anomenar tots seria pesat i no crec que aporti res, per això només anomenaré alguns per a argumentar. Cal destacar que grups nacionals catalans de gran rellevància al nostre país, principalment són: Grup Godó, Imagina, Grupo Planeta, RBA i Grupo Zeta. Grup Godó és el més important de tots; La Vanguardia ha superat en lectors en els últims anys a El Periódico. A més, tenen 8tv, El Mundo Deportivo o Rac1, per tant, tots medis molt poderosos. Cal destacar, segons ha explicat la Núria a classe, que el possible motiu pel qual La Vanguardia va encetar la seva edició en català és perquè la Generalitat dóna diners als mitjans que editen en català. També val a dir que 8tv s’ha endut fins 272.000 euros, més de dos-cents mil que Pirineus TV, degut potser al canvi de govern del tripartit a CIU.

Seguidament hem vist diferents diaris i grups locals i gairebé tots estan en pèrdues. Entre d’altres hem vist Premsa d’Osona, Grup Hermes Comunicacions, Premsa Local de Sant Cugat, Grup de Comunicació Ebrenc, Grup Taelus, Cultura 03, Grup Flaix (realment dels únics que em sonaven, suposo per la influència que tenen a la ràdio a nivell juvenil i adolescent), Grup Teletaxi (pel qual comparteixo certa estimació ja que té Radio Mataró, la meva terra), Canal Català TV (que tot i tenir un gran desplegament s’està dissolent) o Ediciones Heres-Publicacions Ekdosis.

Però a efectes pràctics, gràcies a una conclusió del CAC, van anunciar que la TDT local no és rendible; un cop es digitalitza és impossible que sobrevisquin tots. És un sector inviable. Una altra conclusió a destacar és que existeix un gran pluralisme pel que fa als propietaris a l’àmbit local; no trobem grans banquers com pot passar als grans grups, sinó que podem trobar des d’agricultors fins a líders de supermercats.

Novena sessió: Els grups de comunicació privats

La classe d'avui, en contraposició amb l'anterior, ha tractat sobre els grans grups de comunicació i les cadenes privades. Si el dilluns ens centràvem en RTVE i les influències polítiques que existeixen en el que se suposa que és una cadena pública, de "tots", avui ho hem fet amb les privades. 

Aquest cop ens hem centrat no tant en les influències polítiques, ja que en el fons es tracten d'empreses privades, sinó dels milions i milions que guanyen. Monstres televisius com Prisa o Grupo Planeta cada cop compren "petites empreses", de manera que Mediaset o A3 Media tenen un percentatge important d'aquestes empreses en la seva possessió; al cap i a la fi està tot lligat.

També hem parlat de la importància dels grups estrangers en el nostre país; Mediaset España mateix, està format pel 41% per Mediaset Itàlia, el que suposa que inevitablement el govern de l'antic Berlusconi tingui influència en el comportament del grup italià, per tant en el grup espanyol, és a dir, a les cadenes que mirem tots a casa nostra.

En una última part de la classe hem escoltat l'exposició de dos grups. El primer ens ha explicat les diferents cadenes locals que existeixen. Sincerament, no pensava que n'existissin tantes i m'ha sobtat Córdoba TV, que la desconeixia i sembla estar sota el domini de l'islamisme. el segon grup, ens ha aprofundit sobre els grups estatals A3 Media, Mediaset España, Unidad Editorial y Net TV.

La part que més m'ha sobtat de la classe ha estat que Internet ja hagi superat proporcionalment la inversió publicitària que s'hi destina, comparadament amb els diaris. Tot i que personalment, crec que l'efecte que tenen els anunics en Internet pot ser contraproduent, perquè un anuncia mentre mires un vídeo és realment molest i pots fins i tot agafarli "mania" al producte que es reprodueix constantment en la pantalla. Però és molt aviat per analitzar aquests efectes en les compres dels consumidors.