Començar una nova assignatura sempre és un repte, i aquest es presenta, si més no, diferent. Tot començar, el més interessant de la introducció ha estat la piràmide de la retenció; una manera d'educació que s'ajusta a les meves creences personals, on la cooperació i els companys són el més important en la docència.
Tret d'aquesta opinió personal, l'eix de l'assignatura es mou en l'àmbit empresarial, com les empreses utilitzen la informació, i com l'economia, la política, la tecnologia i trets com la cultura o la religió han influenciat i influencïen en el canvi del periodisme.
I, com no, per saber com són les coses ara, és necessari fer una ullada al passat i analitzar la història. I el més interessant d'aquest repàs és la distinció que se'ns ha presentat entre els defensors de Sòcrates i els dels Sofistes (em sembla especialment impactant com les opinions filosòfiques de tant temps enrere segueixi tenint presència en posicions del segle XXI). Així doncs, el valor principal que presentava Sòcrates era l'existència d'una veritat absoluta que, traslladat al món de la comunicació i l'actualitat, seria defensar uns valors per fer prevaldre aquesta veritat. Els sofistes, per la seva banda, eren més nihilistes i relativistes, de manera que concebirien la comunicació social com una eina per a construir la realitat.
La democràcia crec que, efectivament, es basa en uns drets per la propietat privada, llibertats individuals i la igualtat, Això és una veritat universal que s'intenta defensar i fer perdurar en la societat occidental, per tant, el model socràtic seria, des del meu punt de vista, el més acertat per aquest anàlisi. És evident que hi ha diferents postures que poden defensar valors postindustrials com l'ecologia, la igualtat de gènere o salarial. Però per això es defensa la llibertat, perquè les diferents posicions puguin ser lliurement expresades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario