En la segona sessió de l'assignatura hem vist un tema que és molt actual a l'actualitat en el món del periodisme, que és quina és la vertadera funció dels mitjans.
Abans, però, ens hem aturat a analitzar quins tipus de mitjans de comunicació existeixen: els públics, sense cap ànim de lucre (quan més gent els vegi millor, però no és el seu objectiu), els privats, que són els que predominen a l'actualitat tant a Espanya com a Europa i que el seu objectiu és obtenir el màxim benefici econòmic, amb ànim de lucre. Per últim, existeixen una minoria que són els privats sense ànim de lucre, que defensen que es pot viure en el capitalisme sense participar d'aquest lucre descarat.
Per entendre el context capitalista en el que vivim, hem fet un petit repàs històric del capitalisme. Va néixer al segle XV com un capitalisme mercantil, on els diners es converteixen en un fi en si mateix (no com en el feudalisme que la riquesa es mesurava en el nombre de terres que tenia una persona), va evolucionar al segle XIX com un capitalisme de masses i finalment al segle XX al capitalisme financer. Els trets del capitalisme defineixen els trets del sistema de comunicacions contemporani, per tant, el que en Espanya s'anomena conglomerats (grans empreses dels medis de comunicació), esdevenen un actor molt important en aquest context financer on el que importa és el benefici econòmic.
L'any 1933, un grup anomenat l'Escola de Frankfurt van néixer per a criticar que els mitjans de comunicació contemporanis tenen un ànim de lucre que fa que ens creem una necessitat que reament no tenim o no existeix. Ens creen una falsa consciència.
Quines són, doncs, les funcions dels mitjans de comunicació de masses? Educar, informar, entretenir i persuadir. I, a l'actualitat, la funció primordial en els mitjans de comunicació és la d'entretenir. A arrel d'això, hem vist un vídeo de TV3 on s'analitza precisament això, i l'efecte que tenen certs programes a la gent, concretament als més petits.
Personalment, crec que una crítica gratuïta, per exemple, al programa Sálvame, només fonamentada en que la Belén Esteban surti a la televisió, és molt bàsic. Si precisament som conscients que el model que triomfa és el privat, serem conscients que el seu objectiu serà el de fer diners. I precisament amb el naixement de la premsa rosa a finals dels anys 90 es va observar que el que la gent veia i el que a la gent interessava era el morbo, el conflicte. Una altra cosa és si això és ètic o no, però tampoc es pot desmerèixer l'èxit que té un programa perquè no agradi el contingut. Són nombroses les crítiques a Sálvame, perquè l'horari d'emissió és molt ampli i ho poden mirar molts nens i "imitar" els famosos, com diu el professor del reportatge, però és que la missió de Mediaset no és educar els nens que hi ha a casa. I si els nens miren això, que, tampoc veig bé que ho mirin, el problema és dels pares que els deixen fer-ho.
Un altre tema que s'ha comentat a classe és Gran Hermano, el programa de la Mercedes Milá. Per què la carrera d'una periodista exemplar s'ha de veure tacada perquè li toquin els pits? I amb més motiu si ha dit en repetides ocasions que és la primere en creure en el format del programa. No ha nascut pas aquí Gran Hermano; si tant envejem el periodisme anglès o nordamericà, deuriem saber que Gran Hermano va néixer allà i que The Sun és de lluny el diari més venut al país. O que més greu és un programa com Jersey Shore de la cadena MTV, començat a Estats Units, un altre referent periodístic.
No vull amb això negar la influència que pot tenir un programa com Sálvame a la televisió, però cau en la decisió de cadascú el fet d'encendre o no el televisor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario