Aquesta classe ha estat diferent a les classes teòriques de la majoria de dies. Avui ha vingut Andreea Mogos, professora de la Universitat Babes-Bolyai, ha fer una xerrada sobre la història dels mitjans de comunicació a Rumania. Si bé és un país que culturalment queda llunyà al nostre, podem trobar força semblances en la trajectòria periodística, ja que el país ex-soviètic ha patit també una dictadura per part de Nicolae Ceauşescu que va acabar el 22 de desembre de 1989 amb la seva fugida de Bucarest i la seva posterior execució per un tribunal militar tres dies després.
Durant el règim comunista del dictador, que va durar des del 1944 fins el 1989, la televisió estatal rumana estava completament controlada per l'únic partit que hi havia (en anglès Romanian Communist Party). Aquesta televisió va començar a emetre al 1955. A partir d'aleshores va veure una retallada d'horari en el que s'emitia, fins a només 2 hores diàries entre el 1985 i el 1989.
Pel que fa als mitjans escrits passava exactament el mateix. Només es mostrava una part de la història. Els periodistes es limitaven a fer propaganda del partit. Però amb la mort de Ceauşescu, els diaris van viure una certa llibertat, incloent la paraula "free" en els seus títols. Al 1992 hi havia fins a 1205 diaris, degut a la necessitat de la gent d'estar informada. Un parell d'exemples d'aquests diaris són Cotidianul i Eveniment zilei, que encara es publica a l'actualitat.
Aquest període, que segons la ponent podem anomenar de transició, és precedit per la "Mediamorphosis", on els mitjans a Rumania esdevenen més estructurats. Apareixen cadenes privades com ProTV, que oferia un canvi pel que fa a la televisió estatal i mostra un aspecte més colorit i modern de la televisió. Això es reflecteix amb estrelles televisives com la presentadora Andreea Esca (estrelles televisives que també surgeixen al nostre país) o realitys de gran audiència com The Voice o Masterchef, ambdós emesos també a Espanya.
De la mateixa manera que a Espanya, el periodisme a Rumania està vivint un moment de crisis, amb l'eliminació de gran nombre de diaris (fins a 400 més o menys a l'actualitat), retallades de salaris, etc. Internet també ha canviat la manera d'informar; tal com diu Cristian Tudor Popescu "el periodisme s'ha distanciat de la televisió i ha esdevingut més proper a Internet i el ciutadà ja pot ser periodista".
És evident que existeixen similituds entre ambddós sistemes. Tant Espanya com Rumania són democràcies joves on la no censura ha exclatat a finals del segle XX i encara sembla que el concepte no s'ha interioritzat en totes les esferes de la societat.
A partir d'algunes preguntes podem reflexionar alguns aspectes. El que va néixer als anys 90 com una revolució televisiva a Rumania, ProTV, també va succeir a Espanya amb l'aparició de Telecinco i Antena 3, fins convertir-se aquests en els monstres televisius A3Media i Mediaset España. Si bé la censura va desaparèixer en gran part després de la dictadura, veiem que la manera en què s'escullen els càrrecs a Televisió Espanyola afavoreix en gran part al partit que comanda.
També cal destacar que el fet que la línia divisòria entre un periodista professional i un internauta que penja notícies a la xarxa és cada cop més fina ha portat a qüestionar la qualitat de la informació. La dictadura de la urgència ha fet minvar gèneres d'aprofundiment com el reportatge i la quanitat importa més ara que la qualitat.
En últim lloc, m'agradaria preguntar-li a la Andreea si a Rumania també es fusionen cadenes fins a convertir-se en grans empreses que imposen la seva ideologia i si la televisió estatal segueix estan enormement controlada pel Govern, com passava amb el règim comunista de Ceauşescu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario